Els Barcelonins (I les Barcelonines)

Com som els barcelonins del segle xxi? Som gent extremadamentacollidora i orgullosa de la bellesa de la nostra ciutat, com diu DanBrown a la seva última novel·la, elegants i cosmopolites (els dosúltims adjectius ja no són seus), o més aviat resultem gent prudent irecelosa dels seus costums i espais? Som tan moderns, tolerants iavantguardistes com ens pensem, o el nostre progressisme acaba allà on comença el desordre d'aquest turisme que ens envaeix i ensatabala?Ens hem posa't guapos a costa de ser més avorrits, es demana, no sense una certa nostàlgia, Llucia Ramis a l'epíleg? És per això queBarcelona és dels únics llocs del món on quan seus sola (o sol) a labarra d'un bar no et parla ningú? O és tot una qüestió de perspectiva, de l'alçada des d'on es contempli l'activitat frenètica que bull ales voreres de la Barcelona diürna? Segons Sergi Pàmies, sí:l'aerodinàmica de la persona alta juga al seu favor, especialment a la Diagonal, on la profusió de vehicles temeraris posa a prova elsfísics més baixos i arrodonits.Amables però distants, més simpàtics amb els de fora que amb els dedins, llaminers però amb tendència a l'acidesa estomacal, narcisistessense arribar a ser tibats, assenyats i arrauxats segons ens pentinael vent, tossuts i somniadors però en cap cas estridents. Així són els barcelonins de Màrius Carol, dels quals també podria dir, amb lamateixa satisfacció que Pla: «Jo he cultivat el seu tracte i n'esticmolt content. Són molt bona gent».